One Day in 2050: una finestra al futur en comú.

Com serà el 2050? Com haurà redissenyat el nostre món el canvi climàtic? Quines seran les notícies destacades? Hem fet aquesta encàrrec a 365 persones de tot el món: redactar una notícia d’un dia assenyalat de 2050. Aquí en disposeu el conjunt de respostes dels mitjans catalans.

Desigualtat exarcebada, tot i la neutralitat climàtica.

El 2050 ha estat un any de fixació de nous paradigmes i constatació de l’exarcebació del canvi climàtic com element central de la nostra societat. Una societat basada en microclimes extrems, la hiperconnectivitat individual, el poder de les ecocomunitats, l’augment del pes de la cultura climàtica, així com la creixent utilització de l’hipertecnologia per assolir noves colonitzacions extraterràquies i fer-hi front al tsunami climàtic. Aquestes tendències han configurat un any que ha acabat amb la notícia in extremis de la neutralitat climàtica.

La notícia de l’any, sense dubte, era l’aprovació de la llei Venatio: llum verda dels països desenvolupats per la cacera humana per assegurar quotes mínimes d’ingesta d’aliments a base de carn humana, notícia reportada per la Gisela Henry Gonzalvo des de Girona.

MICROCLIMES EXTREMS

Aquest 2050 vam viure l’extinció del glaç als Pirineus al final de l’època anual de gel, reportat per l’expert glaciòleg Jordi Camins. Mentrestant, el Temps de Flors gironí es traslladava al febrer per l’impossibilitat de supervivència de les flors a la via pública en temps de primavera com dècades abans, explicat per Marta Mulet; i retornava la neu al Port del Comte, on els cabirols rondaven per Sant Llorenç de Morunys com no havien fet temps enrere, en una peça de Meritxell Martell. L’afectació a la fauna i flora s’ha agreujat, amb l’arribada de cetacis a la costa catalana de forma cada cop més freqüent. El Mohammed Abrasi ens relatava el sisè cetaci varat a la Platja Gran de Tossa de Mar, que ha impactat de forma significativa en el desenvolupament turístic del municipi.

MÉS CULTURA CLIMÀTICA

Hem constatat la consolidació de canvis en la producció cultural, afectada estratègicament per les tensions en l’obtenció de recursos a escala global. Tot i així, Catalunya gaudia d’un Sant Jordi gairebé de proximitat, amb un 90% de roses conreades a casa nostra, segons noticiava l’Alba Galofré des de Barcelona.

Als volts del dia internacional del medi ambient, l’ONU acordava de forma sobtada l’obligatorietat d’usar la paraula “sostenible” en 1 de cada 5 mots, en un acord històric i polèmic a parts iguals, informat pel Marc Ayats des de Gimnèsica Major.

A escala local, la Costa Brava repuntava com a centre del moviment anticlima, amb la inauguració a la Platja Castell de Palamós d’un dels deu memorials pel clima a tota Europa. Dècades després del “Salvem Castell”, la plataforma SOS Empordà arrelava al territori un epicentre de sensibilizació vers el tsunami climàtic, informava el Dídac Ferrer.

En ple agost, la Barceloneta vivia la cinquena edició d’Artistes de Merda, una trobada de fusió d’art, residus i medi ambient que creix en participants, qualitat artística i atenció mediàtica, d’acord amb la informació de l’Anna Puiggener.

Mesos més tard, a Barcelona es certificava el paper rellevant de la nova escola Fènix, vanguardia de l’ecodisseny adaptat a la realitat climàtica, convertida ja en un moviment regenerador, explicat pel Jordi Oliver.

I per últim, i també sota una imposició internacional a càrrec de l’Agència per la Infància de les Nacions Unides, s’aplicava la màxima d’un nen - una joguina pel Nadal, vinculada a la tendència de recuperar les joguines tradicionals de fusta. La mesura ha consolidat tot un seguit de noves professions vinculades a la recerca i fabricació d’aquestes “noves” distraccions infantils, segons informava la Gemma Carbó.

AIRE PUR, PER FI!

L’any que tot just ha tancat ha viscut l’assoliment d’una fita impensable en termes de contaminació atmosfèrica, amb resultats de mínims històrics a nivell europeu, reportava la Ioar Rivas. Aquest fet ha permet situar les morts per baixa qualitat de l’aire en només 1.500, baixant exponencialment les xifres respecte anys anteriors.

La disposició de sensors ambientals d’ús individual amb caràcter massiu fruit del crowdfunding i la implicació governamental ha permès democratitzar l'accés a la informació individualitzada, instal·lant els dispositius en arracades, bijuteria o complements diversos, noticiava l’Olga Barrachina ja al febrer. Connectant tecnologia i alimentació, el Quim Gutiérrez anunciava des del Maresme l'èxit de la pol·linització artificial que permet de nou la recollida d'aliments naturals.

En clau sanitària també, al setembre es certificava el primer contagi de Chagas al nostre país, al Bages. Conjuntament amb l’increment d’altres malalties d’origen tropical, es posava en alerta de nou el sistema de vigilància de salut pública global contra la proliferació de noves epidèmies, ens explicava la Núria Cortés.

REPTES CRONIFICATS

Mentre la bèstia negra de la comptabilitat climàtica, el sector de l’aviació, tancava la seva etapa de transició amb l’últim vol contaminant del món, la mobilitat a escala micro mantenia problemàtiques heretades del segle XX en les zones turístiques i amb baixa infraestructura ferroviària.

Ja al maig, se celebraven les noces de plata del tren a la Costa Brava, que havia duplicat el nombre de viatgers, en un reportatge del Manel Ferri. Setmanes més tard, en ple mes de juny, el ple turístic de Calella comportava els problemes de mobilitat i subministrament d’energia, que emergien com un mal endèmic localitzat en indrets on la voluntat política no havia regirat la voluntat de la ciutadania i dels comerciants d’apostar per models compartits i integrats de micromobilitat, en una peça del Xavier Codina.

Al setembre, a la 51a edició del dia sense cotxes, per fi es disposava de la T-Mobilitat, amb més de tres dècades de retard. Alhora, segons informava Salvador Fuentes, s’implantava el carril Eurovelo 8 i es normalitzava la circulació de vehicles a motor amb EURO10. I tancàvem l’any amb la fi d’una era: l’aviació comercial amb querosè com a combustible efectuava l’últim vol des de Son Moix a la base de Boeing, on l’aparell A-330 serà desballestat. El Joan Curient ens apropava el fet històric des de Palma.

EREN LES COMUNITATS, ESTÚPIDS!

Des del moviment ecotopià fins a petites comunitats aïllades que s’han autogestionat davant els reptes del tsunami climàtic, exemples arreu del territori havien permeabilitzat les notícies durant l’últim any per constatar el poder de la comunitat, l’esforç compartit, com a palanca de canvi.

Al març es certificava l’èxit i potencial replicador del model de l’Enciam a 4 passes, microcomunitat orientada a l’autosuficiència alimentària i energètica, que no feia sinó constatar la necessitat de models autogenerats des la base i totalment adaptats a les necessitats locals, reportava l’Ane Ferrero. Les bases aportades pel moviment ecotopià, retratat de forma precisa pel Pep Puig des de Barcelona, fructificaven així doncs finalment arreu del territori.

A la fi de la primavera, amb la proliferació de les festes majors, vèiem com la petita comunitat energètica de la Creueta, a Santa Perpètua de Mogoda, veia la llum , segons informava el Salvador Alemany. D’igual forma la suma de voluntats i esforços garantia l’autosuficiència del Maresme, en una peça a càrrec de la Laura Coll des de Mataró.

Al juliol, de nou la força de les comunitats resonava fort als mitjans de comunicació, fent èmfasi en el seu poder de transformació i acompanyament a nous col·lectius interessats en la transició, en una notícia del Sergi Rovira. En clau internacional, un acord assolit a Lisboa permetia un increment de l'ús del biogàs arreu de tots els països,a partir de la liberalització de la patent catalana BioBactery, informava Iñaki Gili.

A la fi del partit, a sis dies del xiulet final del 2050, el Joan Brunet reportava la inesperada però esperançadora notícia de l’assoliment de la neutralitat climàtica a escala global.

Quin any!

Han participat en aquest capítol

Ane Ferrero; Anna Puiggener; Arnau Nart; Cristina Buscarons; David Cabanillas; Dídac Ferrer; Gemma Carbó; Ignasi Llorente; Iñaki Gili; Ioar Rivas; Jesús Moix; Joan Brunet; Joan Curient Nicolau; Jordi Camins Just; Jordi Oliver; Laura Coll; Lorena Farràs; Manel Ferri; Marc Ayats; Marta Mulet; Meritxell Martell; Mireia Morelló; Mohamed Assabri; Núria Cortés; Olga Barrachina; Oriol Bonfill; Pep Puig; Quim Gutierrez; Salvador Alemany; Salvador Fuentes; Sergi Rovira; Xavier Codina

Agraïments especials a: la Lorena Gómez i el Pau Rubio pel seu suport en la construcció de l’esquelet comunicatiu i imatge gràfica, al Lluís Torrent i l’ Ana Romero pels seus bons consells sobre on dirigir l’energia i temps,

We use cookies to improve your experience and to help us understand how you use our site. Please refer to our cookie notice and privacy policy for more information regarding cookies and other third-party tracking that may be enabled.

A 365º unique vision of our future

Contact us at news@oneday2050.org
Spread the message using your social media and contacts.


© 2021 OneDayin2050 | Design by Wakatobi.eco

Created with
Mailchimp Freddie Badge